Durant el segle XX molts països d'Europa han tingut un creixement econòmic important i s'han desenvolupat de manera brillant en molts aspectes. Catalunya, malgrat tots els sotracs patits, pot comptar-se entre ells. Però a diferència de zones com el Piemont o la conca del Rin, que han tingut un desenvolupament econòmic i cultural incomparables, el cas català ha servit per crear i mantenir viva la idea d'un país propi. No ha estat només una política reivindicativa tossuda, ni una economia pròspera, ni els potents moviments socials, ni una cultura que sovint ha nedat a contracorrent, el que ha forjat aquesta consciència. Més aviat ha estat la suma de tot plegat i l'existència d'un fil conductor, d'un projecte modelat amb el pas de les generacions el que ha donat a Catalunya una personalitat pròpia indiscutible. Anomenem-ho catalanisme

Territorio

No és Dràcula només. Arreu i en tots els temps, de les illes gregues a Haití, de Ceilan a Transsilvània, les tradicions han parlat de morts vivents que es passegen entre els humans per xuclar-los la vida o per oferir-los l'eternitat. El mite del vampir és universal i etern. De vegades és el símbol del mal. De vegades és la metàfora de la soledat i de la infelicitat: aquell que mata tot allò que s'estima, tot allò que toca. De vegades, el vampir és l'habitant de l'altre món que està, camuflat i ocult, a l'interior del nostre.(*CR*)En aquest llibre insòlit, les mirades de tots aquests vampirs es passsegen pel temps i per l'espai, en un calidoscopi de visions sobre el seu mite. S'hi barregen contes, poemes, suposats articles científics, pamflets polítics, notícies de premsa... Amb una rara erudició, se'ns parla del vampir centreeuropeu i dandi que actua en un balneari o del mort vivent cingalès que empaita viatgers incauts en un paisatge colonial. Se'ns barregen els vampirs amb la descoberta d'Amèrica, la revolució francesa, les dictadures comunistes o la guerra dels Balcans. De vegades, els vampirs ens resulten amables i benèfics, creditors de simpatia o, si més no, de compassió. Altres vegades són una encarnació nocturna del mal. Però hi ha també vampirs quotidians que viuen enmig de nosaltres, en la vida de cada dia, barrejant-se amb els nostres amors i les nostres esperances.(*CR*)"La mirada del vampir" és també un recull de mirades damunt del vampir. Relats inquietants, poemes nostàlgics, exemples irònics, que ens fan veure el nostre món a través dels ulls groguencs del vampir.

Com tots els països d’Europa, Catalunya ha tingut al llarg de la seva història, i té també en el present, una relació destacada amb el món jueu. El llegat del poble jueu forma part de les nostres arrels culturals, tant per la via religiosa com per altres vies rellevants que inclouen la ciència, la literatura, els costums i la visió del món.(*CR*)Paradoxalment, aquesta relació és molt sovint ignorada. Figures com Nahmànides, Selomó ben Adret, Cresques Abraham i molts altres savis, filòsofs, metges, cartògrafs i poetes que tenen un paper important en la història judaica, parlaven català, van néixer a Catalunya i hi van viure bona part de la seva vida.(*CR*)Aquest llibre tracta de les relacions entre el món jueu i el món català, en el passat llunyà i en el passat recent, que es confon ja amb el present. En el decurs de la història, el món jueu i el món català no tan sols han estat en contacte, sinó que han generat espais comuns, zones compartides. La història de la relació entre Catalunya i els jueus és, d’una banda, com s’ha dit, una història brillant, amb valuoses aportacions en l’àmbit intel·lectual, però és també una història de tensions. És, en definitiva, una història amb episodis de tots colors, que inclou uns anys esplendorosos i fecunds, però també persecucions, exterminis i conversions forçoses. Després, a partir de l’expulsió, al segle xv, hi ha un llarg període de silenci, fins arribar a una nova presència, especialment a partir dels primers anys del segle XX.